El passat Divendres de Dolors, 27 de març, últim dia del Septenari dedicat a la Mare de Déu de la Soledat, la Parròquia de Santa Anna d’Ondara hi era plena a més no poder. El seu rector, Mossén Ximo Silvestre, oficiava l’eucaristia. Durant la predicació, anunciava a la comunitat dues importantíssimes aportacions al patrimoni religiós local.
Durant la predicació, En Ximo va aprofitar per compartir amb totes les persones assistents, els resultats de la investigació sobre els orígens de la imatge de la Mare de Déu de la Soledat d’Ondara. Així, inicià aquest recorregut en la primera imatge de la Soledat coneguda a l’estat espanyol, aportada per Isabel de Valois, esposa de Felip II, i que Gaspar Becerra va esculpir en fusta en 1565. A partir d’ací, i de la relació de la noblesa amb els frares franciscans Mínims del Convent de la Victòria de Madrid (situat a la Porta del Sol), on es diposita la imatge de Becerra, començaren a realitzar-se un gran nombre de còpies de la imatge de la Soledat, expandint-se per tot el territori gràcies als frares Mínims.
En Ximo va fer un repàs pels convents de frares Mínims més prop de nosaltres: Xàbia, Mutxamel, Pobla del Duc i Castalla, entre altres, i de la devoció de la Soledat en aquests, fins arribar al Convent d’Ondara, fundat en 1611 pels Mínims.
Arribats a aquest punt, i després de detallar alguns aspectes relatius a la història de la imatge de la Soledat a Ondara, anunciava la creació d’un espai d’interpretació, amb tots els objectes i dades rellevants relacionades amb la verge, que serà obert a l’antiga capella de la Soledat del Convent. A l’efecte, s’ha realitzat un panell informatiu de grans dimensions amb tota la informació documentada fins el moment.
Però En Ximo ens guardava dues sorpreses d’una rellevància cabdal per a la Parròquia. La primera, la incorporació al patrimoni parroquial d’un llenç de la Verge de la Soledat, del segle XVII, còpia inspirada en el quadre similar pintat per Sebastián Herrera en 1665 (actualment pertanyent als fons del Museu del Prado). Un llenç de molt bella factura, de la col·lecció d’imatges originàries de la Soledat desplaçades a les nostres terres i anterior a les escultures en fusta de la verge. Vertaderament, un quadre que ens trasllada directament a aquells primers orígens de la devoció cap a la Mare de Déu de la Soledat.
Finalment, el rector de la parròquia va desvetllar la segona de les sorpreses. En aquest cas, de profunda rellevància devocional per al poble. Es tractava d’un reliquiari que fins fa poc havia format part del patrimoni de la darrera Marquesa del Tremolar, amb la teca i el segell intactes i les relíquies certificades directament per Roma. El reliquiari conté, dins la teca, relíquies pertanyents a la Mare de Déu i Sant Josep (de 2n grau) i a Santa Anna i Sant Joaquim (de 1r grau). En Ximo va mostrar la seua emoció, alegria i agraïment per les dos incorporacions al patrimoni parroquial i devocional d’Ondara, compartint aquest goig amb tota la comunitat assistent.
En resum, un dia molt important per a la història de la comunitat parroquial i per al seu patrimoni religiós, del qual calia deixar constància.
