Article publicat al diari Canfali Marina Alta. 13-01-2025
Vicente Miralles Barber, veí d’Ondara, es va traure el títol de Medicina a la Universitat de València en 1845. Va ser el metge del poble però, a més, va exercir de cronista perquè és l’autor d’un dietari on anotava els fets més rellevants ocorreguts no sols a Ondara sinó a tota la comarca i més enllà. Una tasca que va iniciar l’any 1849 i després va continuar el seu fill Antonio Miralles Ferrando, un home més conegut perquè fou alcalde, com també ho va ser el seu germà Alberto. L’esmentat dietari té un total d’onze volums -que es diu prompte- i abasta fins l’any 1922. Per tant, els Miralles donen fe de més de 70 anys d’història de la Marina Alta.
L’Associació Cultural Ocell, en complicitat i acord amb la família, ha tingut a bé salvaguardar tota esta documentació ben valuosa mitjançant la tècnica de la digitalització. Vicent Ortuño conta que se sabia de l’existència d’uns llibrets o quadernets escrits a mà gràcies a fonts orals, que estaven en mans dels descendents dels Miralles i repartits entre Gata i Ondara. El mateix Ortuño va tindre accés al dietari arran d’un treball d’investigació sobre la pilota valenciana. Després de molt d’insistir, “vam aconseguir que tot el dietari, al complet, estiguera reunit i, a més, no es perdrà mai perquè al 2024 el vam digitalitzar”. Hi ha dues còpies, una per a la família i l’altra per a l’Ocell. Ara bé, l’accés no és públic fins que la família ho autoritze però, almenys, s’ha preservat com a una joia del patrimoni cultural i, alhora, s’ha rescatat de l’oblit els dos autors.
Ortuño dona testimoniatge d’algunes de les anotacions que Miralles fa en el dietari. Parla de la guerra de Cuba, de la de Filipines, de problemes als Estats Units d’Amèrica, de la proclamació de la Primera República, etc. I, de la Marina Alta, es refereix a una reunió comarcal que es va fer a fi de crear un banc per a la pansa, de la fallida d’una empresa d’un exportador, de la creació d’un molí fariner i d’una indústria amb gas a Dénia, canvis municipals i dels problemes d’ajustar les fires de Dénia, Ondara i Pedreguer en el calendari. Fa esment dels preus de la pansa, de la fulla de morera, del blat, si hi havia sequera o pluja… “Tot allò que era interessant de la vida social i econòmica de la comarca està ahí”, assegura Ortuño.
La sort va ser que el seu fill continuara amb esta tasca de cronista “perquè, de segur, li va fer gràcia com a polític”. Es fan ressò de tota la polèmica al voltant de la creació de la leproseria de Fontilles, de les reunions per a la construcció de la presa d’Isbert, de les collites de blat, de l’oli i de les garrofes a la comarca, de l’arribada de la primera màquina per a fer cinema a Ondara, en 1901, d’una denúncia al jutjat de Dénia contra l’Ajuntament d’Ondara, del canvi de jutge a Dénia, etc. “Això ho va fer perquè era una persona culta, interessada i inquieta. Una persona ‘viva la Virgen’ no ho haguera fet, segur. És un document impagable i una font d’informació tremenda”, conclou Ortuño.
UN POBLE LLIURE DE CÒLERA
El metge Vicente Miralles va ser peça clau perquè la vila d’Ondara no fora afectada per l’epidèmia del còlera de 1885, tot i que pobles del voltant, com Dénia, Benidoleig, Sagra, El Ràfol d’Almúnia i El Verger, sí patiren un elevat nombre de morts. Miralles fou un dels membres de la delegació ondarenca que va acudir a Gandia, el 6 de juliol, on el doctor Jaume Ferran i Clua feia una campanya d’inoculació contra el còlera amb una vacuna de la seua creació que estava en procés d’experimentació. El mateix Miralles i uns pocs més es van inocular la vacuna per a demostrar que creien en ella, malgrat que Ferran mantenia un fort enfrontament amb Santiago Ramón y Cajal i altres professionals espanyols. Es calcula que, uns dies després, vora 1.300 veïns d’Ondara van ser inoculats amb la vacuna i amb èxit,
I tant, perquè el 8 d’agost, segons queda reflectit en el dietari, el doctor Jaume Ferran, acompanyat per la comissió facultativa nombrada pel Ministre de Governació, arriba a Ondara com a punt d’observació en atenció de ser un poble “enterament lliure de còlera”. El 14 d’agost, en virtut d’una ordre del ministre, es va retirar el cordó sanitari.
Fa uns anys, l’Instituto Gil-Albert va editar en facsímil un llibre escrit per un veí d’Ondara, Josep Joaquim Bonet i Serra, que narra la seua vida com a soldat a Filipines abans de la seua independència d’Espanya. L’obra fou recuperada mig segle després entre material d’enderrocament per l’ondarenc Jordi Nácher. En una ressenya del llibre, Vicent Josep Escartí va dir que “la memòria personal redactada per un autor és, sens dubte, un tresor que no podem perdre”. Ara, gràcies a l’Associació Cultural Ocell, el dietari de Vicente i Antonio Miralles està en un lloc segur i, el dia que es pose a l’abast d’investigadors i lletraferits, donarà molt de joc.
