De la memòria a la legitimitat d’un poble: Col·lecció Personatges i fets d’Ondara, per Jovi Lozano-Seser

Article publicat a «La Marina Plaza», el 13 d’octubre de 2024.

”Allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble”. Ho escrivia en forma de vers Vicent Andrés Estellés ara fa cinquanta-quatre anys dins del seu mític Llibre de Meravelles, una obra poètica valenciana fonamental que probablement no necessita introduccions addicionals. O potser, sí? Ens referim a un poeta que en l’any del seu centenari, en l’any precisament dels Cent d’Estellés 1924-2024, ha hagut de justificar novament (i no sé si des de la glòria literària on reposa li haurà vingut de gust redundar en la salmòdia) la seua vàlua i transcendència immortals, indiscutibles. Tant se val: col·lectius, entitats i personalitats de tot el País Valencià han tornat a corregir allò que l’apàtrida administració valenciana (ja siga botànica o selvàtica) s’entesta a validar de puntetes, a les fosques, com si fora un tèrbol i minúscul edicte del DOGV. Roda i volta, és la mateixa dinàmica de sempre. Que li ho diguen a Joan Fuster, pobre! Fa dos anys, en el centenari del gran assagista de Sueca, no calien noves bombes ni atemptats simbòlics en la seua tomba: de vegades, el més perillós dels atacs és la invisibilització conscient i sistemàtica per part de les altes institucions que haurien de vetllar, més que per la rotunditat dels mites, per la seua propagació. Per tant, ja se sap: d’aquelles noces, aquests confits…

Evocava un dels estellesians versos finals d’Assumiràs la veu d’un poble al principi d’aquest article a propòsit d’un fenomen absolutament valencià que podria alimentar mil i una tesis i congressos més sobre la sociologia i història del nostre poble, però que no és l’objecte dels següents paràgrafs. Per què ens costa tant als valencians bastir i nodrir una mitologia cultural i social pròpia? Per què ens manca tant de xovinisme al mateix temps que balafiem tant de coet, cartró, flors i altra artilleria litúrgica?

La motivació d’aquestes línies, lluny d’enfangar-se en l’àmbit del pessimisme nacional(ista), persegueix una altra raó, molt més lluminosa, com és la de fer relluir les iniciatives que treballen des de fa molt de temps per la vertebració identitària dels nostres pobles i figures. Ja siga en clau local o esbiaixadament singular, casos com la col·lecció Personatges i fets d’Ondara, amb vora dotze anys de singladura i activisme cultural, testimonien que hi ha moltes més pedres de les que créiem sobrepassant el marge de la construcció cultural nacional.

Per entendre aquest projecte, cal retrocedir fins a 2012, quan el company Francesc Vicent Ortuño, geògraf, arquitecte i aleshores gerent de la Mancomunitat Cultural de la Marina Alta (MACMA) em parlà d’una proposta que el propi ideòleg tenia tan clara ja com visualitzada. Una col·lecció de llibres  (monogràfics i estudis, al capdavall) per documentar i difondre la vàlua de totes aquelles personalitats i esdeveniments locals que han tingut repercussió dins del seu àmbit al llarg de la història. En aquest punt de la narració, caldria afegir un altre adjectiu en relació a l’artífex de la idea. Una dada que no he mencionat abans. I és que el senyor Ortuño, tal com aquest articulista que vos parla, és ondarenc; i aquest fet anodí, que no hauria de tindre cap valor extraordinari en primera instància, en aquest cas sí que el té ja que estem parlant d’una col·lecció local forjada des de tal pertinença amb l’objectiu de desafiar precisament el pes, de vegades castrant, de la localització quan és un fenomen local.

Deia l’artista islandesa Björk, sovint criticada per incloure cançons en islandés dins del seu repertori en anglés, que no es pot ser universal sense ser local. Aquesta motivació folk és just l’ànima d’una col·lecció de llibres que nasqué per legitimar des de la perspectiva local la importància de la detecció dels nostres mites per tal de salvaguardar-los dins la voràgine d’una postmodernitat amb tendència a desplaçar conceptes, substituir-los o fins i tot esborrar-los. No debades, el novembre de 2013 es presentaren els dos primers volums d’aquesta saga. Nascuts al bressol de l’Associació Cultural Ocell amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Ondara els treballs eren Fent les Amèriques, de Vicent Ortuño, un ampli estudi sobre els ondarencs que emigraren al nou continent pels volts de 1912-1920 i, d’altra banda, D’Ondara a Broadway: L’excepcionalitat de Trini Reyes, obra meua i alhora monogràfic sobre una de les ballarines de dansa espanyola més importants dels anys 50 als Estats Units, precisament de pares ondarencs.

Abans, però, un procés de documentació que permeté, entre d’altres coses, acostar-se a la gran Trini Reyes i capturar-ne, a més del llegat audiovisual, l’essència. Si més no, va ser a partir d’aquesta intervenció que l’humil biografia de la ballarina d’origen ondarenc, així com la temàtica dels valencians emigrats a l’Amèrica, assolí ressò general tenint en compte, tal com subratlla sempre l’ideòleg de la col·lecció, el paper matriu de l’orbera Teresa Morell i el seu neuràlgic Valencians a Nova York (Edicions 96, 2012), publicat també per Edicions 96: editorial elegant, professional i visionària sense la qual no s’entendria l’èxit d’aquesta sèrie de llibres a partir d’un disseny amanós, accessible, que fuig de la solemnitat dels grans formats per tal d’abraçar un àmbit més senzill i popular.

Aquest darrer adjectiu té molt a veure amb els interessos transversals d’una col·lecció que nasqué per transcendir a nivell públic allò que s’esbossava a les seues pàgines. De fet, deu anys després de la publicació d’aquestos primers treballs, podem evidenciar-ne l’empremta en fets innegables. La temàtica de l’emigració als EEUU gaudeix a dia de hui de contundents treballs audiovisuals (Del Montgó a Manhattan, el gran documental de Juli Esteve, n’és la prova més fefaent) i figures com la de Trini Reyes no només han estat incorporades a l’imaginari ondarenc, sinó que han estat homenatjades amb el Premi Ocell o fins i tot amb el fet de donar nom a l’actual Centre Social del municipi. L’artista, que ens deixà a principis de 2024 als 94 anys és potser l’exemple més eficient del que es perseguia en origen per mitjà d’aquestes publicacions.

Paral·lelament, el tenor de Pamis Valerià Gil (Ondara, 1895-Nova York, 1942) i figura central del tercer volum La Veu de Pamis a Amèrica, publicat per Josep Doménech Part i Vicent Ortuño Ginestar l’any 2014, també acabà donant dom a l’Auditori d’Ondara el 2019, dins la iniciativa municipal que arrodonia la intencionalitat de visibilitzar aquestes imponents i en molts casos desconegudes biografies. És el cas del treball publicat el 2015 per Joan Miquel Almela sobre Valeriano Bosch (Ondara, 1853-València, 1931), un cap del servei militar que dona nom a un dels carrers més concorreguts del poble i al qual finalment vam aconseguir posar cara tot partint d’aquest quart llibre.

A més, la tradició oral també ha format part de la intencionalitat de la campanya amb edicions multimèdia com La raboseta de Pamis, el cinqué llibre de la col·lecció amb què la pedagoga ondarenca Amàlia Pastor Granel recopilà la coneguda rondalla que, tal com les clàssiques llegendes valencianes literaturitzades en el seu dia per Enric Valor, no comptava encara amb una versió enregistrada a pesar de les diverses versions amb què el relat originari s’ha anat difonent generació rere generació tant a Ondara com en el conjunt de la Marina Alta. Alhora, la reivindicació local de la crònica negra guià el 2018 el treball Ondara en negre de Ricard Llompart i Antoni Reig: un volum tan ben documentat com curiós per traure a la llum els episodis criminals més foscos dins la història del municipi.

La biografia i obra de grans pintors locals també justificà el 2016 i el 2020 la publicació de dos monogràfics realitzats per Ortuño Ginestar. Per un costat, el treball dedicat a l’artista Miguel Vaquer Calumarte (Ondara, 1910-València, 1988) i, quatre anys després, l’obra dedicada a la nissaga dels Gil, amb l’estudi del catàleg religiós de Salvador Gil Femenia (Ondara 1887-València 1931) i el llegat posterior del seu fill, Salvador Gil Camarena (València 1915-1973). Al cap i a la fi, un dels incentius essencials d’aquest format editorial ha estat el de materialitzar la visió col·lectiva d’aquests personatges mitjançant els respectius treballs. És el cas del volum del professor ondarenc Carlos Torres en homenatge a la mestra Joaquina Gavilà (1876-1951): una històrica docent que plantà cara al franquisme amb la seua aposta per la renovació de l’ensenyament i l’empoderament de les dones dins l’iderari educatiu de l’època. Així mateix, tanquen la col·lecció Francesc de Paula Sendra i Doménech. D’Ondara a Cantimpalos (1871-1909) d’Angel Gil Hernando i Vicent Ortuño Ginestar, aproximació a la intensa biografia d’aquest jove capellà ondarenc, i Els nostres inventors, de 2022 i últim volum publicat fins ara a càrrec d’Ortuño Ginestar, amb un repàs als emprenedors i investigadors locals al llarg del passat segle XX.

En síntesi i després d’una dècada d’encadenar les baules d’aquesta heterogènia col·lecció, podem dir que el repte originari d’acostar els mites locals a la població per tal de crear-ne consciència col·lectiva s’ha vist acomplit amb escreix. I ja no només per l’èxit editorial i de vendes, sinó per superar, en interès i ressò, l’abast ondarenc de les publicacions. Heus ací un dels orgulls col·laterals que ha suposat contagiar a altres municipis la gènesi discursiva de la iniciativa per tal de subratllar com els mites locals són el bastiment de tota simbologia i construcció nacional. Al remat, no parlem de campanars singulars, sinó de la globalitat de campanars que repiquen a l’uníson en un mateix so. L’ànima del projecte era i continua sent la dignificació del localisme com a mosaic d’universalitat. Tornant a l’immens Estellés del principi i a l’assumpció de la veu que ens pertoca, encara tenim molts versos per entonar i moltes figures valencianes per descobrir. A Ondara i als pobles de totes les nostres comarques. No és un tema de focus, sinó d’autoestima. No és un treball de camp, sinó de voltar camp, país, a través.

LLIBRES PUBLICATS PER L’ASSOCIACIÓ CULTURAL OCELL:

-FENT LES AMÈRIQUES (ONDARA, 1912-1920). L’emigració a Amèrica del nord a principi del segle XX – Vicent Ortuño Ginestar – 2013

-D’ONDARA A BROADWAY. L’excepcionalitat de Trini Reyes – Jovi Lozano-Seser – 2013

-VALERIÀ GIL (Ondara, 1895-Nova York, 1942). La Veu de Pamis a Amèrica – Josep Doménech Part i Vicent Ortuño Ginestar – 2014

-VALERIANO BOSCH (Ondara, 1853-València, 1931). Vida, obra i família d’un general al servei del’administració militar – Joan Miquel Almela Cots – 2015

-LA RABOSETA DE PAMIS. Recuperant una rondalla tradicional – Amàlia Pastor Granel – 2016

-MIGUEL VAQUER CALUMARTE (Ondara, 1910-València, 1988). La descoberta d’un pintor ondarenc – 2016

-JOAQUINA GAVILÀ, LA MESTRA – Carlos Torres Garcia – 2017

-ONDARA EN NEGRE – Ricard Llompart i Antoni Reig – 2018

-FRANCESC DE PAULA SENDRA I DOMÉNECH. D’Ondara a Cantimpalos (1871-1909) – Miguel Angel Gil Hernando i Vicent Ortuño Ginestar

-PINTURA RELIGIOSA: LA NISSAGA DELS GIL – Vicent Ortuño Ginestar – 2020

-ELS NOSTRES INVENTORS. Ondara 1902 – 1975 – Vicent Ortuño Ginestar – 2022