El proper dimecres, 12 d’agost, assistirem a un dels espectacles naturals més atractius i que més expectació creen entre la humanitat: un eclipsi total de sol. Les diferents poblacions de la Marina es preparen per a l’avinentesa, especialment les platges del nostre litoral.
Però, si fem un poc de memòria, podem trobar diferents cròniques que ens acosten a eclipsis passats (de fa més de cent anys) i que de segur, són ben interessants. Per exemple, des d’Ondara, es conserven les anotacions que el metge Vicente Miralles, i el seu fill, Antonio Miralles, van fer dels ecplisis de 1860, 1905, 1912 i 1922.
El primer eclipsi narrat pels Miralles es produeix el 18 de juliol de 1860. El metge ondarenc Vicent Miralles va pujar a la torre de l’antic marqués (amb molta probabilitat, actual Torre del Rellotge) per observar l’eclipsi. Ens conta que va començar a les dos i un minut de la vesprada, iniciant-se pel costat dret del sol, fins les tres i cinc minuts, on l’eclipsi va ser pràcticament total, observant-se la corona solar. La temperatura va baixar de 25 graus (14:54h) a 22 graus i mig (15:05h), -ja firmaríem ara un juliol així- i els pardals es van refugiar tots als seus nius.
El següent eclipsi que ens narra Antonio Miralles fou el 30 d’agost de 1905. Un dels més rellevants de principis de segle, on el nostre territori seria lloc privilegiat per observar-lo. A Ondara, a l’hora d’inici de l’eclipsi, les 13:00, molt del veïnat s’hi trobava escaldant la pansa. Al País Valencià s’hi desplaçaren diverses delegacions d’astrònoms estrangeres. A Alcalà de Xivert, la comissió d’astrònoms francesos, comandada pel prestigiós comte Baume Pluvinel, es va instal·lar a l’hort del convent dels franciscans. La delegació anglesa, es van instal·lar al sanatori del doctor Moliner, a Portaceli (València). La delegació nordamericana, a Daroca (Saragossa) entre altre llocs. Per la premsa també sabem que aquesta delegació va arribar amb el vaixell de guerra estatunidenc Minneapolis, que va quedar fondejat a la costa valenciana. Era la primera vegada que un buc americà entrava a aigües espanyoles després de la guerra de Cuba (1898).
L’eclipsi de 1905 va ser un dels més recordats de l’època, amb unes condicions climàtiques molt favorables per a l’observació.
El 17 d’abril de 1912 no hi va haver tanta sort, i l’eclipsi parcial no es va poder observar des d’Ondara, ni des de la Marina, per estar nuvolat i plovent. No obstant, en altres ciutats i indrets sí que es va poder contemplar, no sense entrebancs amb els núvols. Antonio Miralles ens trasllada les cròniques periodístiques de l’observació a Madrid, Barcelona, San Fernando, Oviedo… entre altres.
I finalment, el 27 de març de 1922, Antonio Miralles ens dona detalls de l’eclipsi parcial a Espanya, iniciat a les 12:51h i finalitzat a les 15:36h.
Què us ha paregut? Com veieu, l’observació dels ecplisis també fou un esdeveniment ben important en èpoques passades.
Que gaudiu molt de l’eclipsi el proper dimecres.
