Introducció

L’estudi de la història de la humanitat, en general, i de la dels pobles, en particular, va donar un salt de qualitat amb la invenció de les càmeres de fotografiar en el segle XIX.  A través de la lent, hem pogut detenir el temps, posant al nostre abast una finestra cap a èpoques passades i moments importants que han donat forma al món en què vivim.

La fotografia, amb el seu poder d’immortalitzar moments, s’ha convertit en una font primària fonamental per als historiadors i estudiosos del passat. A més, ens proporciona una mirada objectiva i ajustada a la realitat, allunyada de les manipulacions interessades. La memòria dels pobles no seria la que és sense la fotografia. Junt als retrats de caràcter íntim i familiar, conviuen altres que són pura memòria col·lectiva del nostres pobles. En el nostre cas, imatges icòniques, com la construcció de la plaça de bous, la primera festa oficial a la Soledat, l’edifici del Prado, les entrades de Sant Jaume, el camp de futbol vell, la desfilada de militars franquistes pels carrers del poble, una partida de pilota del Genovés al trinquet, les primeres eleccions democràtiques, etc., etc., ja formen part de la nostra història. Sense la fotografia, sense retratistes (els Fonseca, els Cabrera, Manolo, Chesa, Gaspar…) serien forats negres en la nostra memòria, d’impossible recreació.

Les noves tecnologies han incrementat el potencial i el poder de la fotografia (la immediatesa de les càmeres digitals, la resolució, la quantitat de detalls que pot mostrar una imatge…), a més de democratitzar un bé que abans sols estava a l’abast de les classes benestants. Però cal incidir en la importància de la recuperació i preservació de les fotografies, creant arxius fotogràfics, digitalitzant les imatges analògiques, per tal que les futures generacions sàpiguen com va viure la nostra.

Retratistes

Autors: Robert Miralles i Sergi Mallol