Altres retratistes i conclusió

Sense dubte, tot el llegat que els nostres retratistes, els del nostre poble, ens han deixat al llarg de tots aquests anys de fotografies, caldria posar-lo en valor. Les càmeres fotogràfiques d’estudi que es conserven encara es podrien restaurar i exposar en un lloc digne per exhibir i admirar. Les fotografies de diverses generacions d’ondarenques i ondarencs, que recullen tants moments importants d’Ondara, mereixerien una còpia a l’Arxiu Històric Municipal d’Ondara.

A més, a banda dels fotògrafs i fotògrafes ressenyats, tenim altres exemples que han seguit el seu camí o han dedicat la seua passió a la fotografia. Persones com Emili Olivares, gran aficionat que va captar molts moments de la vida pública i política del poble; José Andrés Doménech, amb un arxiu fotogràfic personal immens, especialment de festes de Sant Jaume; Laura Mestre, incorporada posteriorment al món del disseny i la fotografia; o el fotoclub Cambra Fosca, amb Maruja Morera i Àngel Roselló, entre altres, són clars exemples que comparteixen també aquesta gran afició per la imatge que va encetar a Ondara, ara fa més de cent anys, la família Fonseca.

Si mirem enrere i recordem els dies més importants de les nostres vides, les nostres manifestacions assenyalades com a poble, els actes festius més alegres o aquells moments que ens emocionen a nivell familiar, sempre tindrem prop una càmera i una fotògrafa o un fotògraf darrere. Totes i tots recordem, sempre presents en aquells moments, a Enriqueta, Manolo, Joaqui,  Pasqual, Vicent, Ana o Gaspar entre el públic, buscant l’enfocament més adequat, sempre amb discreció, deixant el protagonisme a qui realment el tenia. I si fem un exercici personal i pensem en allò material que no voldríem perdre en cas que el nostre mòbil es trenqués o s’inundaren les nostres cases, què seria? Clar i ras, les nostres fotografies i les què, durant tants anys, ens han fet els retratistes d’Ondara.