Vicent Chesa i Ana Pedrós

Vicent Chesa Barber (Ondara, 1958) i Ana Pedrós Pons (Pedreguer, 1958) són un d’eixos tàndems que, impulsats pel poder del llenguatge fotogràfic, van decidir dedicar la seua vida professional a la fotografia. No podríem entendre aquesta dedicació de Vicent sense Ana, ni tampoc entendríem a Ana sense Vicent.

Els dos van emprendre aquest projecte professional comú a l’any 1992 i s’hi van dedicar durant trenta-dos anys. El 2024 tancaren l’empresa, però no una afició que encara mantenen.

Vicent venia de família de fusters. La vocació familiar i la seua habilitat en mecànica, muntatge i tècnica el va dur, en un primer moment, a ajudar a son pare a la fusteria Jover. Després vindrien treballs a Caleta i Bellreguard; per acabar finalment treballant, durant més d’onze anys, a la fusteria Noguera, de Pedreguer. Dèneu anys de treballs amb la fusta que combinava amb la seua afició a la fotografia, especialment amb temes relacionats amb entorns naturals, del qual n’és un gran aficionat. Vicent enviava fotos a la revista Natura, fins i tot va guanyar un dels concursos de fotografia de Medi Ambient, organitzat per l’Ajuntament de Dénia. Fotografiar paratges com la Cova Tallada era tot un repte i, també, un exercici de creativitat, pensant la composició o pintant la cova amb llums de colors.

Ana, per la seua part, havia dedicat gran part de la seua vida professional treballant a la fàbrica de barrets Jamir, a Pedreguer, on hi va estar vora díhuit anys. Una etapa que decideix deixar enrere per acompanyar a Vicent en el camp de la fotografia professional. Els seus caràcters complementaris han estat una de les claus del seu èxit. Vicent, de caràcter més introvertit i apassionat per la tecnologia i els equips fotogràfics, dominava tota la part tècnica de la feina. Ana, amb una vessant molt més oberta i social, s’encarregava més del tracte, l’atenció al públic i l’organització dels treballs a gust dels clients.

L’inici del camí conjunt vindria impulsat de la mà del fotògraf vergerí, Serafín Sivera, que tenia l’estudi a Pedreguer i amb el qual Vicent va col·laborar durant quatre anys. Treballant conjuntament i compartint la passió per la fotografia, va ser Serafín qui, veient les seus qualitats, recomanà a Vicent que es muntara el seu propi estudi fotogràfic. Pensat i fet, el 1992 reconverteixen la cotxera de casa en estudi, al carrer Marjals, núm. 24, i s’inicia el projecte Chesa fotògraf.

Vicent és un apassionat per la tècnica fotogràfica. Li encanta llegir-se els manuals, muntar i desmuntar els equips, fer proves amb els accessoris, els objectius i l’edició. Provava els ajustaments enfocant als gossets de casa, i després, sempre tenia dos models ben prop, els seus fills Mar i Vicent. Avantguardista en equips informàtics, per a l’edició digital de fotografies, treballa primer amb Windows i poc després, i fins a dia de hui, amb els iMac d’Apple.

Ana és molt organitzada. Planificava la feina de l’estudi, preparava tot el treball previ de Vicent i posava ordre per tindre-ho tot enllestit. En exterior, preparava amb detall que tot estiguera a punt per iniciar la sessió fotogràfica en condicions. En els reportatges, es complementaven amb una sola mirada. Repartien les tasques per garantir una correcta composició de les fotografies, els enfocaments i els plànols curts o amples.

Els primers treballs fotogràfics que van fer arribaren mitjançant circumstàncies curioses. El primer reportatge de boda arriba gràcies a la faceta com a radioaficionat de Vicent (un altre dels seus hobbies, junt amb la bicicleta) que els porta fins a Parcent. Després, el tancament d’un estudi fotogràfic a Calp els va ajudar a que molts dels seus veïns i veïnes confiaren en ells per fer les fotografies. Allí  van fer la segona boda (Pepa i Juanma). Els dos treballs enceten un boca a boca que els obrin els dos pobles com a fotògrafs. A Parcent, faran les festes durant trenta-un anys i a Calp arriben a fer vint-i-quatre bodes en un any. Combinen el treball en aquests pobles amb Ondara, i amb altres, com Barx on, a partir de 1996, cobriran les festes, noces i comunions. I sempre, amb una premissa bàsica: fer senzill el que sembla complicat.

Un dels grans referents fotogràfics d’Ana i Vicent ha estat René Ona, un fotògraf algerià amb una masia al sud de França. Les seues fotografies de boda dins del llac o entre el blat foren tota una inspiració per realitzar els reportatges entre les parelles d’ací. A més, les idees sorgides en tallers de fotografia a Madrid, Barcelona, Saint-Étienne (França) i molts altres llocs també han ajudat a donar la personalitat als seus treballs fotogràfics. Enrere quedava aquella primera enciclopèdia fotogràfica, comprada a fascicles cada setmana, que servia de punt de formació i informació d’avantguardes.

La primera càmera fotogràfica que van utilitzar va ser una Ricoh KR5. Després, van passar a la marca japonesa Nikon, a la qual va succeir la també japonesa Bronica, per acabar, finalment, amb l’alemanya Rolleiflex. La fira de fotografia de Barcelona fou el lloc on es compraren els dos primers equips professionals, allà per l’any 1996.  No han tingut mai servei de vídeo, però han treballat conjuntament molts anys amb Daniel Mas Galiana, de l’estudi Stil Vídeo de Benidoleig. Dani és un vídeograf molt conegut a la nostra comarca i amb qui sempre han mantés molt bona relació.

Després de tancar la tenda, la fotografia de Chesa ha tornat als seus orígens: la natura. Ara, la lluna, les plantes, les constel·lacions i el contacte estret amb l’entorn, ocupen una part important del seu temps lliure.