Manolo Requena i Joaqui Lull

Manolo Requena Rey (Pego, 1958) va viure, des de petit, l’afició a la fotografia dins de sa casa, a Pego. El seu avi, sabater de professió, i son pare n’eren grans aficionats i, fins i tot, comptaven amb una càmera amb plaques de cristall i un laboratori propi, casolà, de revelat. Amb quinze o setze anys, Manolo es compra la primera càmera fotogràfica, comença a presentar-se a concursos fotogràfics i a fer fotos a l’institut. Abans de fer la mili, ja es va donar d’alta com a fotògraf professional. Corria l’any 1978. Poc després va conèixer a Joaqui Lull Bordes (Ondara, 1961) amb qui es va casar l’any 1986. Quan encara festejaven, l’any 1983, van fer el primer reportatge de vídeo a Ondara, per a la germana de Joaqui, Marilina, que eixe maig era dama a les festes de la Soledat. Va ser tota una novetat. Trencaria la concepció del tradicional reportatge que es feia fins eixe moment i obriria una gran demanda cap al format videogràfic, del qual se n’encarregaria principalment Joaqui. Des d’aquell 1983 fins ara, no han faltat cap any treballant a les nostres festes de la Soledat, així com tampoc a les festes de Pego.

La visita a la fira especialitzada de fotografia Photokina, a Colònia (Alemanya), el 1986, els va ajudar a entrar en contacte amb noves tendències tècniques, adquirint els nous equips que utilitzarien en el dia a dia, com la primera càmera de vídeo sense tub, molt més lleugera que les existents fins eixe moment. L’especialització com a vídeografa de Joaqui, una dona en un món d’homes, la va portar a rebre una oferta de la nova televisió valenciana, Canal 9, a l’any 1989, per formar part de la plantilla de càmeres, oferta que va declinar per dedicar-se plenament al negoci amb Manolo.

La primera tenda de Manolo fotògraf a Ondara l’obririen l’any 1988 a la Plaça Major, núm. 20, on hi estarien fins 1991, any què es van traslladar al  C/ Església, 8. La tenda romandria oberta en aquesta ubicació fins l’any 1998, quan tanquen a Ondara i es queden a la tenda de Pego, actualment a l’Avinguda de Jaume I, núm 8. El mateix 1998 deixarien també d’oferir el servei de vídeo a festes de la Soledat, encara que el van mantenir en altres actes. El 2002 farien al bot a la fotografia digital. Durant els anys han tingut diversos ajudants, com Miquel Gomis Sancho (Ondara, 1966), Pepa Fornés Mut (Ondara, 1957-2021), Àurea Morell Doménech (Ondara, 1974) i Laura Lucas Català (El Verger, 1975).

A banda d’Ondara i Pego, Manolo i Joaqui han treballat en nombrosos pobles de la comarca, com ara Parcent, Xaló, Benidoleig, Beniarbeig i la Rectoria. A nivell extern, l’exemple de dones fotògrafes en són tot un referent. És el cas de la fotografia social de Mari Guillén (Mairena del Alcor), o la fotografia infantil de Pepa Valero (San Miguel de Salinas) o les germanes Porriño (Vilalba), així com el fotoperiodisme de Cristina García Rodero (Puertollano).

Durant la seua trajectòria, un dels moments més curiosos que recorden és a la Fira de Mostres de 1987 a Ondara, quan munten, dins del Prado, un estand propi amb projecció d’imatges de les festes de la Soledat i de Sant Jaume. La sorpresa del públic assistent va ser molt gran i emocionant, en veure imatges del poble i de les veïnes i els veïns apareixent per la televisió, un fet del tot inèdit en aquell moment. I és que, si fem un exercici de memòria, tots recordarem aquells vídeos de Sant Jaume i les fotografies de penyes i quintades que penjaven, dia a dia durant les festes, al cristall de l’aparador de la tenda, la col·lecció dels quals es guarda a l’Arxiu Històric d’Ondara.

En cert punt, per a Manolo i Joaqui, les festes han marcat, amb el pas dels anys, l’evolució de la creació fotogràfica. Especialment les festes de la Soledat. De la rigidesa i austeritat dels primers anys, amb els carrets de 35mm i el treball individualitzat de cada fotògraf, s’ha anat passant a reportatges amb més volum de fotografies, molt més creatius i amb major espontaneïtat i naturalitat. Sempre amb una formació constant, especialment amb les tècniques i els programes  informàtics. La fotografia digital ha permès ampliar moltíssim les possibilitats, com també ho ha fet el treball de col·laboració, des de 1997, entre Fonseca, Manolo i Chesa (un punt fort que destaquen tots ells), facilitant molt la feina i la cobertura de tots els protagonistes de la festa: corts, regines, comissions de festes i familiars.

Es pot dir, que han fotografiat tot el cicle vital de moltes veïnes i veïns d’Ondara i Pego: naixement, comunió, confirmació, festes, matrimoni i, fins i tot, avis i àvies, fins tornar a començar el cicle. L’edat els ha portat a aconseguir una fotografia més tranquil·la, molt clara, i on els agrada captar molt les emocions. De la feina han fet virtut, i de la virtut, grans amistats. Han estat sempre vinculats a associacions fotogràfiques, com la FEPFI (Federació Espanyola de Professionals de la Imatge) o la ColourArt, a nivell europeu, cedint fotografies per a museus alemanys, participant en exposicions itinerants o muntant les seues pròpies, com After (fotografia de Nova York), o les exposicions amb retrats de dones de Pego, Magenta (2020) i Dorothea (2023), entre altres.  Des de 2021,  col·laboren solidàriament amb les fotografies del calendari que, cada any, realitza l’Associació contra el càncer d’Ondara.  El 2023, Joaqui va rebre el premi Jo Dona, atorgat com a reconeixement per  l’Ajuntament de Pego.

Manolo i Joaqui segueixen mantenint a Pego el seu estudi fotogràfic, amb quasi 50 anys de trajectòria professional.