La família Cabrera

Juan Cabrera Pineda (Benissa, 1920-Ondara, 2001), nascut a Benissa i criat a Altea, amb el temps s’instal·la a Ondara, on treballarà de jornaler a la terra o en allò que podia reportar-li un jornal. Al nostre poble és on pren contacte amb el món de la pilota i s’aficiona a jugar partides.

Un bon amic d’Altea l’instrueix en la fotografia, que passarà a ser el seu mitjà de vida fins mitjans dels anys 60. En aquest punt, es fa taxista, al front d’un ‘microtaxi’ model Seat-850, sense abandonar del tot la fotografia professional ni el vincle amb la pilota. Amb la majoria d’edat dels seus fills, Lluís i Pasqual, el negoci familiar de la fotografia creix. L’època et portava a treballar en l’ofici del pare, i això feren els dos germans. Mentre, Juan fa un pas enrere per donar més autonomia als seus successors.

Cabrera va arribar a ser un fotògraf de prestigi en el món dels bous (figura en l’enciclopèdia taurina El Cossío), més concretament com el “fotògraf de la plaça de bous d’Ondara”, on arriba a ser topat per un bou dins del carreró! Ell és qui fotografia la inauguració de la plaça en 1957 i qui immortalitza el pas dels grans toreros de l’època per la plaça de bous. I el mateix podem dir del món de la pilota. De la seua càmera han eixit la majoria de records que podem trobar al voltant del nostre esport autòcton en el període 1945-1965, fins convertir-se en el personatge imprescindible que va immortalitzar els grans -i també, menuts- esdeveniments de la pilota a tota la Marina, avui convertits en documents impagables de la nostra història. L’estudi el tenien en el domicili particular del carrer Virtuts, núm. 7.

També és poc coneguda l’activitat de renovació dels carnets d’identitat en alguns pobles de la comarca (Beniarbeig, pobles de la Rectoria, Benidoleig, etc.) que feia la família Cabrera. El pare feia les fotos durant alguns dies en els mateixos pobles i els fills emplenaven les fitxes que, desprès, eren remeses a la Policia Nacional a Alacant.

En els anys 60, a resultes de l’inici de la indústria turística a la comarca, Juan va fotografiar i comercialitzar postals de la plaça de bous (en la famosa correguda on intervingueren El Cordobés i Palomo Linares), la font de la Carxofa, l’hotel La Palmera, la cova de les Calaveres, el penyal d’Ifac, etc. A Ondara les venien en la impremta Iñareta i la botiga de regals de Badia. Totes les fotos, que es pintaven a mà, van ser realitzades amb la càmera de fusta de campanya.

A meitat dels anys 60, obri conjuntament amb el seu germà petit Lluís Cabrera Pineda (1923-1985), un estudi de fotografia a Pedreguer, situat a la Glorieta, núm. 6. El negoci conjunt duraria poc de temps, entre el 1962 i 1964, fins que finalment Lluís obri en solitari el seu propi negoci, al carrer sant Doménec i, posteriorment, al carrer del Comte.

· Ana Pastor Ferrer (Ondara, 1925-2017), la matriarca de la família Cabrera, des de la casa familiar del carrer Virtuts feia les fotos de carnet, revelava les fotos al laboratori, despatxava, etc. En paraules de Pasqual, era una ‘gran professional i una artista en el laboratori’.

· Lluís Cabrera Pastor (1952), el fill major, va aprendre del pare i, posteriorment, en l’estudi fotogràfic Marsal de Dénia, on es feia molta publicitat comercial. Dotat d’una gran creativitat, al poc va anar decantant-se per la fotografia publicitària. Amb el denier Pepe Crespo, amb qui va coincidir en el col·legi dels Maristes, creen una agència de publicitat de gran èxit, la tercera de l’estat en l’escalafó, treballant, ara com a ideòleg de la comunicació, per grans marques, com Rolser, Carmencita, La Española, Asevi, Dulcesol, vestits italians…, produint anuncis de televisió. La fotografia de catàlegs i campanyes diverses són realitzades en la majoria dels casos per Pasqual. En l’actualitat, continua dirigint una empresa publicitària i escrivint llibres.

· Pasqual Cabrera Pastor (1955), el menut de casa, recorda que amb 6-7 anys ja feien fotografies, entre ells, alguna foto familiar. A l’escola era reconegut pel seu potencial artístic en el dibuix. No li haguera importat estudiar art, però la realitat es va imposar, aplicant la paciència, la creativitat i les ganes a la fotografia, com ell s’encarrega de recordar. Amb 14-15 anys deixa l’escola i el procés d’aprenentatge, no sistemàtic, s’accelera. Afirma Pasqual que ‘Per ser fill de fotògraf, havies de saber les coses, i si no, aparentar que ho sabies fer’. Amb el seu germà Lluís van obrir estudis a l’avinguda d’Alacant (Dénia), i ja en solitari, a Ondara, al carrer Blasco Ibáñez, 52 i, finalment, al carrer Alcalde Salvador Cabrera, 20. Ha treballat per l’Agència Valenciana de Turisme, per l’Institut Nacional de les Arts Escèniques, quan era dirigit per l’actor, director i escriptor Adolfo Marsillach, etc. El 2020, quan la COVID, tanca l’estudi en aquest últim carrer, allargant uns anys l’activitat fotogràfica. En aquesta última etapa (des de 2015) va estar acompanyat per la seua filla Anna, que es fa càrrec de l’estudi i adopta el nom comercial d’AnsiaViva.

En l’actualitat, Pasqual assessora a diferents agents del mercat publicitari. No volem oblidar el paper jugat en la sala de màquines de l’empresa per Carmen Hernán Madrid (El Verger, 1967), parella de Pasqual, entre 1985 i 2007, ni tampoc la participació professional en l’activitat fotogràfica de José Pérez Corral (Ondara, 1969), entre 1991 i 2002.

· Anna Cabrera Hernán (Ondara, 1992), la tercera generació de la família Cabrera amb relació amb la fotografia. En els seus inicis, acompanya a son pare, Pasqual Cabrera, en el negoci fotogràfic, especialitzant-se posteriorment en la fotografia artística i creativa, la moda, el maquillatge i la perruqueria professional. Entre els seus últims treballs, destaquen les produccions audiovisuals amb caracteritzacions i maquillatge d’efectes especials. Sense dubte, la vessant més innovadora i creativa de tota la nissaga.