Les primeres fotografies, els primers fotògrafs
Les primeres fotografies que tenim documentades a Ondara són de finals del segle XIX i de principis del segle XX.
A falta de retratistes amb un negoci establert al poble, les primeres imatges pertanyen a fotògrafs que buscaven la clientela en diferents localitats, de forma ambulant. Es desplaçaven per festes o avinenteses assenyalades, i transportaven les primeres càmeres, de grans dimensions, generalment amb trípode. Eren aparells artesans i completament manuals, sense mecànica, que podien anar en una maleta per poder ser transportats i muntats posteriorment.
Possiblement, la primera fotografia documentada que tinguem a Ondara siga una imatge de la Mare de Déu de la Soledat, pertanyent a la família Bosch Sala, i que datem entre 1873 i 1886. Paral·lelament, també conservem una fotografia semblant, també de la Soledat, realitzada abans de 1898 pel fotògraf Tomàs Colubi (retratista de València, amb estudi al carrer Capella de Sant Martí, 7).
Abans d’acabar el segle, disposem també de dues fotografies realitzades des de la Plaça del Convent, d’autor desconegut, on es poden observar els terrenys que posteriorment ocuparien la Plaça de Bous i el Prado, l’entrada a Ondara des de l’actual Av. del General Bosch, tota arbrada, així com la totalitat de la zona rural entre el barranc de l’Alberca i el riu Girona. Dues imatges d’un valor excepcional.
Just començat el segle XX ens trobem amb una avinentesa que ben bé valia desplaçar un fotògraf: la inauguració de la Plaça de Bous d’Ondara, el 28 d’octubre de 1901. Gràcies a la família Boluda- Garrido es conserva una col·lecció de catorze fotos excepcional. Amb un color sèpia característic, han quedat immortalitzades la plaça, els toreros, el paseíllo, la correguda i, fins i tot, els bous. En una de les fotografies generals de la plaça, trobem el nom del fotògraf: Oraw-Raff, pseudònim de Domingo Várvaro Soriano, de Carcaixent, amb estudi fotogràfic al carrer Colon, núm. 28, de València. Corresponsal de la revista taurina Sol y Sombra, va cobrir la notícia de la inauguració.
Però, què feien els ondarencs i ondarenques d’aquell temps, quan volien immortalitzar un dels grans moments de la seua vida, com el naixement o el matrimoni? Doncs aprofitar els fotògrafs ambulants que venien al poble o desplaçar-se al lloc on hi havia un. La fotografia de noces n’és l’exemple més clàssic. A Ondara, tenim conservades fotografies de la família Portolés Gayà i de la família Poquet Doménech posant per a una fotografia de noces, realitzada per l’estudi de Julio Derrey, molt conegut a València, que tenia el seu negoci a la Plaça d’Emili Castelar.
A partir de 1922, amb l’arribada a Ondara de la família Fonseca, els primers fotògrafs del poble, Ondara viu una autèntica revolució fotogràfica i l’oportunitat de deixar immortalitzats, per sempre, els moments més importants de la nostra història col·lectiva. Uns records de valor sentimental incalculable. No obstant, la presència de fotògrafs ambulants no desapareixerà del tot i seguiran fent-se fotos amb fotògrafs en àmbits concrets. És el cas del fotògraf escolar Manuel Reinoso, de Catarroja, que retratarà moltes promocions d’alumnes amb els seus mestres o amb les monges, a les dècades dels anys 40 i 50.
També tenim constància d’estudis oberts per Juan Carrió (als anys 50, al carrer Sant Jaume, 20), i pel gandià Jaime Laporta, que va obrir també estudi fotogràfic a Ondara, sense més informació.
Un cas singular, i que mereix menció a banda, és la fotografia aèria militar. A Ondara podem consultar online fotografies aèries del poble, realitzades a partir de l’any 1945. Però abans, ja disposem de fotografies de gran qualitat. En el nostre cas, una col·lecció de fotografies realitzades conjuntament per Enrique Fonseca, amb el pilot ondarenc José Garrido Albiñana, capità en l’exèrcit de la República, realitzades entre els anys 1929 i 1936. L’aviador ondarenc disposava d’una pista d’enlairament i aterratge rudimentària, a la partida Marjals, des d’on segurament iniciaren el vol fotogràfic. L’amistat que els unia als dos els va impulsar a programar el reportatge aeri, captant unes imatges excepcionals.
Pel que fa a la fotografia particular, ja en el primer quart del segle XX comencen a comercialitzar-se les càmeres fotogràfiques d’ús domèstic. A Ondara, un dels primers reportatges fotogràfics domèstics que encara es conserven el va realitzar Pepe Blanqueta amb la seua quadrilla d’amics i família, el 1932. Es tracta d’un reportatge realitzat per Ondara i el seu terme, inclosa la Bassa Santonja. Una col·lecció de la qual es conserva el reportatge íntegre gràcies a la còpia que Toni Ortolà Romans va cedir a l’Arxiu Històric Municipal.
